obstinar-se

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin obstināre (“to persist in”).

Pronunciation

IPA^(key): (Central) [ups.tiˈnar.sə]

IPA^(key): (Balearic) [ops.tiˈnar.sə]

IPA^(key): (Valencian) [ops.tiˈnaɾ.se]

Verb

obstinar-se (first-person singular present m'obstino, first-person singular preterite m'obstiní, past participle obstinat)

(intransitive) to act in a stubborn way, to persist [+ en (object) = in]

Conjugation

Conjugation of obstinar-se (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			obstinar-se
gerund			obstinant-se
past participle				masculine		feminine
		singular		obstinat		obstinada
		plural		obstinats		obstinades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	m'obstino	t'obstines	s'obstina	ens obstinem	us obstineu	s'obstinen
	imperfect	m'obstinava	t'obstinaves	s'obstinava	ens obstinàvem	us obstinàveu	s'obstinaven
	future	m'obstinaré	t'obstinaràs	s'obstinarà	ens obstinarem	us obstinareu	s'obstinaran
	preterite	m'obstiní	t'obstinares	s'obstinà	ens obstinàrem	us obstinàreu	s'obstinaren
	conditional	m'obstinaria	t'obstinaries	s'obstinaria	ens obstinaríem	us obstinaríeu	s'obstinarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	m'obstini	t'obstinis	s'obstini	ens obstinem	us obstineu	s'obstinin
	imperfect	m'obstinés	t'obstinessis	s'obstinés	ens obstinéssim	us obstinéssiu	s'obstinessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	obstina 't	obstini 's	obstinem-nos	obstineu-vos	obstinin-se
	negative (no)	—	no t'obstinis	no s'obstini	no ens obstinem	no us obstineu	no s'obstinin

Related terms

Further reading

“obstinar-se” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.