xuclar

Catalan

Etymology

Probably from Vulgar Latin *sūctulāre,[1] from Latin sūctus, from sūgō. Alternatively, of onomatopoeic origin. Compare Spanish chupar.

Pronunciation

IPA^(key): (Central, Balearic) [ʃuˈkla]

IPA^(key): (Valencian) [t͡ʃuˈklaɾ]

Verb

xuclar (first-person singular present xuclo, first-person singular preterite xuclí, past participle xuclat)

Conjugation

Conjugation of xuclar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			xuclar
gerund			xuclant
past participle				masculine		feminine
		singular		xuclat		xuclada
		plural		xuclats		xuclades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	xuclo	xucles	xucla	xuclem	xucleu	xuclen
	imperfect	xuclava	xuclaves	xuclava	xuclàvem	xuclàveu	xuclaven
	future	xuclaré	xuclaràs	xuclarà	xuclarem	xuclareu	xuclaran
	preterite	xuclí	xuclares	xuclà	xuclàrem	xuclàreu	xuclaren
	conditional	xuclaria	xuclaries	xuclaria	xuclaríem	xuclaríeu	xuclarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	xucli	xuclis	xucli	xuclem	xucleu	xuclin
	imperfect	xuclés	xuclessis	xuclés	xucléssim	xucléssiu	xuclessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	xucla	xucli	xuclem	xucleu	xuclin
	negative (no)	—	no xuclis	no xucli	no xuclem	no xucleu	no xuclin

Derived terms

References

“xuclar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024

Further reading

“xuclar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“xuclar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“xuclar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.