obeir

See also: obéir and obeïr

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin oboedīre.

Pronunciation

Verb

obeir (first-person singular present obeeixo, first-person singular preterite obeí, past participle obeït)

  1. (transitive, intransitive) to obey
    Antonym: desobeir
    • 2009, Jean Grave, Les Aventures d'en Nono:
      Un fill ha obeir els seus pares sense discutir
      A son must obey his parents without discussion
  2. (intransitive) to comply (a with), correspond (a to), go along with
    • 2023 March 7, “Ferrovial es defensa: "El trasllat als Països Baixos no obeeix a interessos personals"”, in Bolsamanía‎:
      En aquesta ocasió ha estat Francisco Polo, director de comunicació de la companyia, que ha assenyalat als micròfons de Ràdio Nacional d'Espanya (RNE) que aquest moviment “no obeeix a l'interès personal de ningú” i que es fa per poder “competir als mercats internacionals”.
      On this occasion it was Francisco Polo, the company's director of communications, who stated to the microphones of Spanish National Radio (RNE) that this move "doesn't reflect anyone's personal interest" and that it is being done to be able to "compete in international markets".

Conjugation
    Conjugation of obeir (third conjugation, with -eix-)
infinitive obeir
gerund obeint
past participle masculine feminine
singular obeït obeïda
plural obeïts obeïdes
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present obeeixo obeeixes obeeix obeïm obeïu obeeixen
imperfect obeïa obeïes obeïa obeíem obeíeu obeïen
future obeiré obeiràs obeirà obeirem obeireu obeiran
preterite obeí obeïres obeí obeírem obeíreu obeïren
conditional obeiria obeiries obeiria obeiríem obeiríeu obeirien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present obeeixi obeeixis obeeixi obeïm obeïu obeeixin
imperfect obeís obeïssis obeís obeíssim obeíssiu obeïssin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós		 vostès
affirmative — obeeix obeeixi obeïm obeïu obeeixin
negative (no) — no obeeixis no obeeixi no obeïm no obeïu no obeeixin

Derived terms

Further reading

Middle French

Etymology

From Old French obeir.

Verb

obeir

  1. to obey

Antonyms

Descendants
  • French: obéir

Old French

Etymology

Borrowed from Latin oboedīre, present active infinitive of oboediō.

Verb

obeïr

  1. to obey

This verb needs an inflection-table template.

Descendants
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.