legitimar

From legítim +‎ -ar, or borrowed from Medieval Latin legitimāre, from Latin lēgitimus.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [lə.ʒi.tiˈma]
• IPA^(key): (Valencian) [le.d͡ʒi.tiˈmaɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)

legitimar (first-person singular present legitimo, first-person singular preterite legitimí, past participle legitimat)

1. (transitive) to legitimize
   • 2020 May 28, “Nens que juguen sols: les conseqüències de la falta de socialització”, in El Periódico‎:

     Legitimem les emocions dels nostres fills. Si estan tristos perquè no poden veure els seus amics, que els entenguem, que validem aquesta emoció.

     Let's legitimize our children's emotions. If they're sad because they can't see their friends, let's understand them, let's validate that emotion.

• “legitimar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “legitimar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “legitimar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “legitimar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

From legítimo +‎ -ar, or borrowed from Medieval Latin lēgitimāre, from Latin lēgitimus.

• Hyphenation: le‧gi‧ti‧mar

legitimar (first-person singular present legitimo, first-person singular preterite legitimei, past participle legitimado)

1. (transitive) to legitimize (make legitimate)

• legitimação

• legitimizar

From legítimo +‎ -ar, or borrowed from Medieval Latin legitimāre, from Latin lēgitimus.

• IPA^(key): /lexitiˈmaɾ/ [le.xi.t̪iˈmaɾ]

• Audio (Colombia):

  (file)

• Rhymes: -aɾ
• Syllabification: le‧gi‧ti‧mar

legitimar (first-person singular present legitimo, first-person singular preterite legitimé, past participle legitimado)

1. (transitive) to legitimize

• “legitimar”, in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014