constrènyer
Catalan
Alternative forms
Etymology
Inherited from Latin cōnstringere (compare Occitan constrénher, French contraindre, Spanish constreñir).
Pronunciation
Verb
constrènyer (first-person singular present constrenyo, first-person singular preterite constrenyí, past participle constret); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/
Conjugation
Related terms
- constrenyedor
- constrenyible
- constrenyiment
- constret
- constretament
- constricció
- constrictiu
- constrictor
- constringent
- estrènyer
Further reading
- “constrènyer” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “constrènyer”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
- “constrènyer” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “constrènyer” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.