socórrer
Catalan
Etymology
Semi-learned borrowing from Latin succurrere.
Pronunciation
Verb
socórrer (first-person singular present socorro, first-person singular preterite socorreguí, past participle socorregut); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /o/
Conjugation
Derived terms
- socorredor
- socorriment
- socorrisme
- socorrista
Further reading
- “socórrer” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “socórrer”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
- “socórrer” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “socórrer” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.