puntuar

Catalan

Pronunciation

Verb

puntuar (first-person singular present puntuo, first-person singular preterite puntuí, past participle puntuat)

  1. to punctuate
  2. to score points

Conjugation
    Conjugation of puntuar (first conjugation)
infinitive puntuar
gerund puntuant
past participle masculine feminine
singular puntuat puntuada
plural puntuats puntuades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present puntuo puntues puntua puntuem puntueu puntuen
imperfect puntuava puntuaves puntuava puntuàvem puntuàveu puntuaven
future puntuaré puntuaràs puntuarà puntuarem puntuareu puntuaran
preterite puntuí puntuares puntuà puntuàrem puntuàreu puntuaren
conditional puntuaria puntuaries puntuaria puntuaríem puntuaríeu puntuarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present puntuï puntuïs puntuï puntuem puntueu puntuïn
imperfect puntués puntuessis puntués puntuéssim puntuéssiu puntuessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós		 vostès
affirmative — puntua puntuï puntuem puntueu puntuïn
negative (no) — no puntuïs no puntuï no puntuem no puntueu no puntuïn

Further reading

Spanish

Etymology

Borrowed from Medieval Latin pūnctuāre (“to mark with a point, to prick”).

Pronunciation
  • IPA(key): /punˈtwaɾ/ [pũn̪ˈt̪waɾ]
  • Rhymes: -aɾ
  • Syllabification: pun‧tuar

Verb

puntuar (first-person singular present puntúo, first-person singular preterite puntué, past participle puntuado)

  1. to punctuate
  2. to score or gain points

Conjugation
    Conjugation of puntuar (u-ú alternation) (See Appendix:Spanish verbs)
infinitive puntuar
gerund puntuando
past participle masculine feminine
singular puntuado puntuada
plural puntuados puntuadas
singular plural
1st person 2nd person 3rd person 1st person 2nd person 3rd person
indicative yo tú
vos		 él/ella/ello
usted		 nosotros
nosotras		 vosotros
vosotras		 ellos/ellas
ustedes
present puntúo puntúastú
puntuásvos		 puntúa puntuamos puntuáis puntúan
imperfect puntuaba puntuabas puntuaba puntuábamos puntuabais puntuaban
preterite puntué puntuaste puntuó puntuamos puntuasteis puntuaron
future puntuaré puntuarás puntuará puntuaremos puntuaréis puntuarán
conditional puntuaría puntuarías puntuaría puntuaríamos puntuaríais puntuarían
subjunctive yo tú
vos		 él/ella/ello
usted		 nosotros
nosotras		 vosotros
vosotras		 ellos/ellas
ustedes
present puntúe puntúestú
puntuésvos2		 puntúe puntuemos puntuéis puntúen
imperfect
(ra)		 puntuara puntuaras puntuara puntuáramos puntuarais puntuaran
imperfect
(se)		 puntuase puntuases puntuase puntuásemos puntuaseis puntuasen
future1 puntuare puntuares puntuare puntuáremos puntuareis puntuaren
imperative — tú
vos		 usted nosotros
nosotras		 vosotros
vosotras		 ustedes
affirmative puntúatú
puntuávos		 puntúe puntuemos puntuad puntúen
negative no puntúes no puntúe no puntuemos no puntuéis no puntúen

1Mostly obsolete, now mainly used in legal language.
2Argentine and Uruguayan voseo prefers the tú form for the present subjunctive.

    Selected combined forms of puntuar (u-ú alternation)

These forms are generated automatically and may not actually be used. Pronoun usage varies by region.

singular plural
1st person 2nd person 3rd person 1st person 2nd person 3rd person
with infinitive puntuar
dative puntuarme puntuarte puntuarle, puntuarse puntuarnos puntuaros puntuarles, puntuarse
accusative puntuarme puntuarte puntuarlo, puntuarla, puntuarse puntuarnos puntuaros puntuarlos, puntuarlas, puntuarse
with gerund puntuando
dative puntuándome puntuándote puntuándole, puntuándose puntuándonos puntuándoos puntuándoles, puntuándose
accusative puntuándome puntuándote puntuándolo, puntuándola, puntuándose puntuándonos puntuándoos puntuándolos, puntuándolas, puntuándose
with informal second-person singular tú imperative puntúa
dative puntúame puntúate puntúale puntúanos not used puntúales
accusative puntúame puntúate puntúalo, puntúala puntúanos not used puntúalos, puntúalas
with informal second-person singular vos imperative puntuá
dative puntuame puntuate puntuale puntuanos not used puntuales
accusative puntuame puntuate puntualo, puntuala puntuanos not used puntualos, puntualas
with formal second-person singular imperative puntúe
dative puntúeme not used puntúele, puntúese puntúenos not used puntúeles
accusative puntúeme not used puntúelo, puntúela, puntúese puntúenos not used puntúelos, puntúelas
with first-person plural imperative puntuemos
dative not used puntuémoste puntuémosle puntuémonos puntuémoos puntuémosles
accusative not used puntuémoste puntuémoslo, puntuémosla puntuémonos puntuémoos puntuémoslos, puntuémoslas
with informal second-person plural imperative puntuad
dative puntuadme not used puntuadle puntuadnos puntuaos puntuadles
accusative puntuadme not used puntuadlo, puntuadla puntuadnos puntuaos puntuadlos, puntuadlas
with formal second-person plural imperative puntúen
dative puntúenme not used puntúenle puntúennos not used puntúenles, puntúense
accusative puntúenme not used puntúenlo, puntúenla puntúennos not used puntúenlos, puntúenlas, puntúense

Further reading
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.