promoure

Borrowed from Latin prōmovēre; adapted to inherited moure. First attested in 1344.

• IPA^(key): (Central) [pɾuˈmɔw.ɾə]
• IPA^(key): (Balearic) [pɾoˈmɔw.ɾə]
• IPA^(key): (Valencian) [pɾoˈmɔw.ɾe]

promoure (first-person singular present promoc, first-person singular preterite promoguí, past participle promogut); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /ɔ/

1. (transitive) to promote

   Synonym: ascendir

• moure
• promoció
• promotor

• “promoure” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “promoure”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “promoure” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “promoure” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.