conviure

From Latin convīvere.

conviure (first-person singular present convisc, first-person singular preterite convisquí, past participle conviscut)

1. (intransitive) to live together
   • 2017 January 4, “Turquia diu que té identificat l'autor de l'atemptat d'Istanbul”, in El Periódico‎:

     I en una operació policial a la ciutat d'Izmir, a l'oest del país, van ser detingudes prop de 40 persones, entre elles els membres de tres famílies originàries de l'Àsia Central -entre elles diversos menors- que convivien amb el suposat atacant a la ciutat de Konya, al centre de Turquia, i que havien fugit després de l'atac, ha informat el diari 'Hürriyet'.

     And in a police operation in the city of Izmir, to the west of the country, about 40 people were arrested, including members of three families from Central Asia - including several minors - who lived with the alleged attacker in the city of Konya, in central Turkey, and who had fled after the attack, according to the newspaper "Hürriyet".

• convivència
• viure

• “conviure” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “conviure”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “conviure” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “conviure” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.