concloure
See also: conclouré
Catalan
Etymology
Borrowed from Latin conclūdere; adapted to inherited cloure.
Pronunciation
Verb
concloure (first-person singular present concloc, first-person singular preterite concloguí, past participle conclòs); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /ɔ/
- to conclude
Conjugation
Further reading
- “concloure” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “concloure”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
- “concloure” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “concloure” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.