commoure

Borrowed from Latin commovēre; adapted to inherited moure. First attested in 1696.

• IPA^(key): (Central) [kumˈmɔw.ɾə]
• IPA^(key): (Balearic) [komˈmɔw.ɾə]
• IPA^(key): (Valencian) [komˈmɔw.ɾe]

commoure (first-person singular present commoc, first-person singular preterite commoguí, past participle commogut); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /ɔ/

1. (transitive) to disturb, to shake up
2. to move, to touch (to arouse the feelings or passions of)

• commovedor

• commoció
• moure

• “commoure” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “commoure”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “commoure” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “commoure” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.