cancel·lar

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin cancellāre.

Pronunciation

Verb

cancel·lar (first-person singular present cancel·lo, first-person singular preterite cancel·lí, past participle cancel·lat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

  1. to cancel

Conjugation
    Conjugation of cancel·lar (first conjugation)
infinitive cancel·lar
gerund cancel·lant
past participle masculine feminine
singular cancel·lat cancel·lada
plural cancel·lats cancel·lades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present cancel·lo cancel·les cancel·la cancel·lem cancel·leu cancel·len
imperfect cancel·lava cancel·laves cancel·lava cancel·làvem cancel·làveu cancel·laven
future cancel·laré cancel·laràs cancel·larà cancel·larem cancel·lareu cancel·laran
preterite cancel·lí cancel·lares cancel·là cancel·làrem cancel·làreu cancel·laren
conditional cancel·laria cancel·laries cancel·laria cancel·laríem cancel·laríeu cancel·larien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present cancel·li cancel·lis cancel·li cancel·lem cancel·leu cancel·lin
imperfect cancel·lés cancel·lessis cancel·lés cancel·léssim cancel·léssiu cancel·lessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós		 vostès
affirmative — cancel·la cancel·li cancel·lem cancel·leu cancel·lin
negative (no) — no cancel·lis no cancel·li no cancel·lem no cancel·leu no cancel·lin
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.