atraure

See also: atrauré

Catalan

Verb

atraure (first-person singular present atrec or atrac, first-person singular preterite atraguí, past participle atret)

(Western Catalan) Alternative form of atreure

Conjugation

Conjugation of atraure (second conjugation, irregular, with velar infix)

person		singular			plural
infinitive			atraure
gerund			atraient
past participle				masculine		feminine
		singular		atret		atreta
		plural		atrets		atretes
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	atrec, atrac	atreus, atraus	atreu, atrau	atraiem	atraieu	atreuen, atrauen
	imperfect	atreia	atreies	atreia	atrèiem	atrèieu	atreien
	future	atrauré	atrauràs	atraurà	atraurem	atraureu	atrauran
	preterite	atraguí	atragueres	atragué	atraguérem	atraguéreu	atragueren
	conditional	atrauria	atrauries	atrauria	atrauríem	atrauríeu	atraurien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	atregui	atreguis	atregui	atraguem	atragueu	atreguin
	imperfect	atragués	atraguessis	atragués	atraguéssim	atraguéssiu	atraguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	atreu, atrau	atregui	atraguem	atraieu	atreguin
	negative (no)	—	no atreguis	no atregui	no atraguem	no atragueu	no atreguin

Further reading

“atraure” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“atraure”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
“atraure” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“atraure” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.