adjurar
Catalan
Verb
adjurar (first-person singular present adjuro, first-person singular preterite adjurí, past participle adjurat)
- to implore
Conjugation
infinitive | adjurar | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
gerund | adjurant | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | adjurat | adjurada | |||||
plural | adjurats | adjurades | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | adjuro | adjures | adjura | adjurem | adjureu | adjuren | |
imperfect | adjurava | adjuraves | adjurava | adjuràvem | adjuràveu | adjuraven | |
future | adjuraré | adjuraràs | adjurarà | adjurarem | adjurareu | adjuraran | |
preterite | adjurí | adjurares | adjurà | adjuràrem | adjuràreu | adjuraren | |
conditional | adjuraria | adjuraries | adjuraria | adjuraríem | adjuraríeu | adjurarien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | adjuri | adjuris | adjuri | adjurem | adjureu | adjurin | |
imperfect | adjurés | adjuressis | adjurés | adjuréssim | adjuréssiu | adjuressin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
affirmative | — | adjura | adjuri | adjurem | adjureu | adjurin | |
negative (no) | — | no adjuris | no adjuri | no adjurem | no adjureu | no adjurin |
Further reading
- “adjurar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “adjurar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
- “adjurar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “adjurar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.