marit

Inherited from Old Catalan marit, from Latin marītus.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [məˈɾit]
• IPA^(key): (Valencian) [maˈɾit]

• Audio

  (file)

• Rhymes: -it

marit m (plural marits)

1. husband (spouse)

   Synonyms: espòs, home, cònjuge

   Antonyms: dona, esposa, muller, (figurative) costella

   Hypernym: cònjuge

• exmarit
• marit còmode

• “marit” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “marit”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “marit” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “marit” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

marit

1. nominative plural of mari

• armit, mitra, rimat

From Latin marītus.

marit m (oblique plural maritz, nominative singular maritz, nominative plural marit)

1. husband

• Occitan: marit

• Walther von Wartburg (1928–2002) “marītus”, in Französisches Etymologisches Wörterbuch (in German), volumes 6/1: Mabile–Mephitis, page 355

From English marriage.

marit

1. marriage

marit

1. get married, be married