roure

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ˈrow.ɾə]
• IPA^(key): (Valencian) [ˈrow.ɾe]

• Audio

  (file)

Inherited from Latin rōbur (“oak tree”).

roure m (plural roures)

1. oak

From rou (“dew”).

roure (impersonal, third-person singular present rou, third-person singular preterite rogué, past participle rogut); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /o/

1. (dialectal Central) to rain lightly

• “roure” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “roure”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “roure” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “roure” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Inherited from Latin rōdere (“gnaw”). Replaced in modern Catalan by rosegar.

roure (first-person singular present roc, past participle ros)

1. to gnaw