pregària

Inherited from Old Catalan pregaria,[1] semi-learned borrowing from Early Medieval Latin precāria, derived from Latin precem. First attested in 1398.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [pɾəˈɣa.ɾi.ə]
• IPA^(key): (Valencian) [pɾeˈɣa.ɾi.a]

pregària f (plural pregàries)

1. prayer

• prec
• pregar

• “pregària” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “pregària”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “pregària” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “pregària” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

From Old Occitan pregaria (att. 13th c.),[1] semi-learned borrowing from Early Medieval Latin precāria, derived from Latin precem.

• IPA^(key): /pɾeˈɡaɾjo/

• (file)

pregària f (plural pregàrias)

1. prayer

• pregiera (Limousin)
• preguiera (Vivaro-alpine)
• preiera (Vivaro-alpine)
• prejaira (Auvergnat)