madur

Inherited from Old Catalan madur, from Latin mātūrus (compare Occitan madur, French mûr, Spanish maduro), from Proto-Indo-European *meh₂- (“to ripen, mature”).

• IPA^(key): (Central, Balearic) [məˈðu]
• IPA^(key): (Valencian) [maˈðuɾ]

madur (feminine madura, masculine plural madurs, feminine plural madures)

1. ripe (of a fruit)
2. mature (of a plan, a person, etc.)
3. adult
4. old, worn out (of an object)
5. (medicine) mature (full of suppuration; of a pimple or abscess)

• immatur
• immadur

• maduresa
• madurar

• “madur” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “madur”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “madur” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “madur” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

From Latin mātūrus.

madur

1. ripe

madur

1. Alternative form of mader

• IPA^(key): /maˈdyr/

madur

1. ripe
2. mature