indret

Substantivation and alteration of the Old Catalan endret (“in front of”),[1] itself from en + dret, or possibly from Latin in directum. Compare Occitan endrech, French endroit.

• IPA^(key): (Central) [inˈdɾɛt]
• IPA^(key): (Balearic) [inˈdɾət]
• IPA^(key): (Valencian) [inˈdɾet]

indret m (plural indrets)

1. place, spot

• endret
• lloc

• “indret” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “indret” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “indret” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

indret

1. imperative of indrette