genitiu

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin genitīvus.

Pronunciation

IPA^(key): (Central, Balearic) [ʒə.niˈtiw]

IPA^(key): (Valencian) [d͡ʒe.niˈtiw]
Rhymes: -iw

Adjective

genitiu (feminine genitiva, masculine plural genitius, feminine plural genitives)

(grammar) genitive

Noun

genitiu m (plural genitius)

(grammar) the genitive

Derived terms

genitiu absolut

Further reading

“genitiu” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
“genitiu” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“genitiu”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
“genitiu” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

Occitan

Noun

genitiu m (plural genitius)

(grammar) the genitive

Further reading

Diccionari General de la Lenga Occitana, L’Academia occitana – Consistòri del Gai Saber, 2008-2024, page 348.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.