espina

• espinazu

From Latin spīna.

espina f (plural espines)

1. spine

From Latin spīna.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əsˈpi.nə]
• IPA^(key): (Valencian) [esˈpi.na]

espina f (plural espines)

1. (botany) thorn, spike
2. (anatomy) spine

   Synonyms: espina dorsal, columna vertebral

3. fishbone

• espinós

• “espina” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “espina”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “espina” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “espina” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

• espino (Mistralian)

From Old Occitan espina, from Latin spīna.

• Audio (Languedocien)

  (file)

espina f (plural espinas)

1. thorn

From Latin spīna.

espina f (oblique plural espinas, nominative singular espina, nominative plural espinas)

1. thorn

• Occitan: espina

• IPA^(key): /esˈpina/ [esˈpi.na]

• Audio (Venezuela):

  (file)

• Rhymes: -ina
• Syllabification: es‧pi‧na

Inherited from Old Spanish espina, from Latin spīna, from Proto-Italic *speinā, from Proto-Indo-European *spey- (“sharp point”).

espina f (plural espinas)

1. thorn

   Synonyms: aguja, púa, pincho

2. fishbone
3. (anatomy) spine, backbone, spinal column

   Synonyms: espina dorsal, espinazo

espina

1. inflection of espinar:
   1. third-person singular present indicative
   2. second-person singular imperative

• “espina”, in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014