carallot

Catalan

Etymology

From carall + -ot.

Pronunciation

Noun

carallot m (plural carallots)

  1. idiot, fool
    • 2002, Albert Sánchez Piñol, chapter 2, in La pell freda, La Campana, →ISBN:
      Perquè amb la meva resposta de carallot m'havia arriscat a provocar la intemperància del jutge i a fer inútil el seu sacrifici.
      Because with my idiotic answer I had risked to provoke the judge's intemperance and to make his sacrifice useless.
    • 2021 July 26, Rudolf Ortega, “Cosa de totis”, in El País:
      Ens l’imaginem amb cara de carallot, amb la finestra abaixada per evitar que el fum quedi dins el cotxe, però bé podria haver estat l’acompanyant seguda al costat, o bé ser ella mateixa la de la cara de carallot.
      (please add an English translation of this quotation)

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.