vassallatge

Catalan

Etymology

Inherited from Early Medieval Latin vassallāticum. Equivalent to vassall +‎ -atge. Doublet of vassallàtic, a learned borrowing.

Pronunciation

IPA^(key): (Central) [bə.səˈʎa.d͡ʒə]

IPA^(key): (Balearic) [və.səˈʎa.d͡ʒə]

IPA^(key): (Valencian) [va.saˈʎa.d͡ʒe]

Noun

vassallatge m (plural vassallatges)

(historical) vassalage

Related terms

vassall

Further reading

“vassallatge” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“vassallatge”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
“vassallatge” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“vassallatge” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.