terç
Catalan
Etymology
Inherited from Latin tertius (“third”), from trēs (“three”), from Proto-Indo-European *tréyes.
Noun
terç m (plural terços)
- third (one of three equal parts of a whole)
- Un terç dels votants s'abstingué.
- One third of the voters abstained
- Un terç dels votants s'abstingué.
- (Roman Catholicism) prayer beads used to pray the rosary
- (historical, military) tercio (a type of military formation used in the early modern age)
- (castells) a casteller on the third level of the tronc
Derived terms
- terç de darrere
- terçanell
- terçar
- terçat
- tercejar
- terçó
Further reading
- “terç” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “terç”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
- “terç” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “terç” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.