segle

From Latin saeculum.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ˈseɡ.ɡlə]
• IPA^(key): (Valencian) [ˈse.ɣle]

segle m (plural segles)

1. century (period of 100 years)

• sègle (pre-2016 spelling)

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ˈsɛɡ.ɡlə]
• IPA^(key): (Valencian) [ˈse.ɣle]

segle m (plural segles)

1. (dialectal) Alternative form of sègol (“rye”)

• “segle” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “segle”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “segle” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “segle” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

• Audio

  (file)

segle

1. inflection of segeln:
   1. first-person singular present
   2. singular imperative
   3. first/third-person singular subjunctive I

From Old Norse sigla.

segle

1. (nautical) alternative form of seile

• “segle” in The Bokmål Dictionary.

segle (imperative segl, present tense seglar or segler, simple past segla or seglde, past participle segla or seglt, present participle seglande)

1. Alternative form of sigla (“to sail”)

From Latin saeculum. Gallo-Romance cognate with Old French siecle.

segle m (oblique plural segles, nominative singular segles, nominative plural segle)

1. worldly existence (as opposed to heavenly existence)

• Catalan: segle
• Occitan: sègle, sècle, siècle

• Walther von Wartburg (1928–2002) “saeculum”, in Französisches Etymologisches Wörterbuch (in German), volumes 11: S–Si, page 44

sẹ́gle

1. feminine plural l-participle of sẹ́či (“to reach”)