rostoll

Assimilated form of earlier restoll, from Vulgar Latin *restuculu(m), a variant of *restupulu(m) from Latin stupula, a variant of stipula (“stalk, stubble”).

• IPA^(key): (Central) [rusˈtoʎ]
• IPA^(key): (Balearic, Valencian) [rosˈtoʎ]

rostoll m (plural rostolls)

1. (agriculture) stubble (the short stalks left in a field after crops have been harvested)

• rostollar

• restoble

• “rostoll” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “rostoll”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “rostoll” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “rostoll” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.