rastre

From Latin rāstrum. First attested in the 14th century.[1]

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ˈras.tɾə]
• IPA^(key): (Valencian) [ˈras.tɾe]
• Rhymes: -astɾe

rastre m (plural rastres)

1. track, trail

   Synonyms: pista, petja

• rastrejar

• “rastre” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “rastre” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “rastre” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

rastre

1. inflection of rastrar:
   1. first/third-person singular present subjunctive
   2. third-person singular imperative