privació

Borrowed from Latin prīvātiōnem. First attested in the 14th century.[1]

• IPA^(key): (Central) [pɾi.βə.siˈo]
• IPA^(key): (Balearic) [pɾi.və.siˈo]
• IPA^(key): (Valencian) [pɾi.va.siˈo]

privació f (plural privacions)

1. privation; a lack of something

   Synonym: (in some contexts) manca

• privar

• “privació” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “privació” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “privació” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.