policia

Borrowed from Latin polītīa, from Ancient Greek πολιτεία (politeía).

• IPA^(key): (Central) [pu.liˈsi.ə]
• IPA^(key): (Balearic) [po.liˈsi.ə]
• IPA^(key): (Valencian) [po.liˈsi.a]

• Audio

  (file)

• Rhymes: -ia

policia f (uncountable)

1. police

policia m or f by sense (plural policies)

1. policeman, policewoman

• gos policia
• policíac
• policial

• “policia” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “policia”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “policia” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “policia” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

• Audio

  (file)

policia

1. inflection of policiar:
   1. third-person singular present indicative
   2. second-person singular imperative