oïdor

From oir +‎ -dor, possibly corresponding to Latin audītōrem.

• IPA^(key): (Central) [u.iˈðo]
• IPA^(key): (Balearic) [o.iˈðo]
• IPA^(key): (Valencian) [o.iˈðoɾ]
• Rhymes: -o(ɾ)

oïdor m (plural oïdors, feminine oïdora)

1. hearer or listener; one who hears or listens
2. an alumnus who, without enrolling, attends a class; one who audits a class
3. (historical) a magistrate invested with the power to hear on judicial, economic, etc. matters and rule on them

• “oïdor” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “oïdor”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “oïdor” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “oïdor” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.