inquietant

Learned borrowing from Latin inquiētāns.

• IPA^(key): (Central) [iŋ.ki.əˈtan]
• IPA^(key): (Balearic) [iŋ.ki.əˈtant]
• IPA^(key): (Valencian) [iŋ.ki.eˈtant]

inquietant m or f (masculine and feminine plural inquietants)

1. worrying, troubling

• vall inquietant

• inquiet
• inquietar

• “inquietant” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “inquietant”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “inquietant” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “inquietant” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

inquietant

1. gerund of inquietar

inquiētant

1. third-person plural present active indicative of inquiētō

inquietant m (feminine singular inquietanta, masculine plural inquietants, feminine plural inquietantas)

1. worrying, troubling

• inquietar