goig
Catalan
Etymology
Inherited from Latin gaudium. First attested in the 12th century.[1] Doublet of gaudi, a later learned borrowing.
Noun
goig m (plural goigs)
References
- “goig”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
Further reading
- “goig” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “goig”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
- “goig” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “goig” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.