evangèlic

Borrowed from Latin ēvangelicus. First attested in the 13th century.[1]

• IPA^(key): (Central) [ə.βəɲˈʒɛ.lik]
• IPA^(key): (Balearic) [ə.vəɲˈʒɛ.lik]
• IPA^(key): (Valencian) [e.vaɲˈd͡ʒɛ.lik]

evangèlic (feminine evangèlica, masculine plural evangèlics, feminine plural evangèliques)

1. evangelical

• evangeli

• “evangèlic” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “evangèlic” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “evangèlic” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.