eternitat

Learned borrowing from Latin aeternitātem. First attested in the 14th century.[1]

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ə.tər.niˈtat]
• IPA^(key): (Valencian) [e.teɾ.niˈtat]

eternitat f (plural eternitats)

1. eternity

• etern
• eternal

• “eternitat” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “eternitat” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “eternitat” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

From Old Occitan [Term?], from Latin aeternitas.

• Audio (Béarn)

  (file)

eternitat f (plural eternitats)

1. eternity

• etèrn
• eternal