dragó

Inherited from Latin dracōnem (compare Occitan dragon, French dragon, Spanish dragón), from Ancient Greek δράκων (drákōn). Cognate to Catalan drac, which came from the Latin nominative dracō.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [dɾəˈɣo]
• IPA^(key): (Valencian) [dɾaˈɣo]

• Audio (Valencian)

  (file)

• Rhymes: -o

dragó m (plural dragons)

1. gecko
2. (military) dragoon

• dragó de Komodo

• “dragó” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “dragó”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “dragó” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “dragó” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

• IPA^(key): /dɾaˈɡo/ [d̪ɾaˈɣ̞o]
• Rhymes: -o
• Syllabification: dra‧gó

dragó

1. third-person singular preterite indicative of dragar