dissociar
Catalan
Etymology
Borrowed from Latin dissociāre. First attested in 1839.[1]
Pronunciation
Verb
dissociar (first-person singular present dissocio, first-person singular preterite dissocií, past participle dissociat)
- to dissociate
Conjugation
Related terms
- dissociació
- dissociatiu
References
- “dissociar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
Further reading
- “dissociar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “dissociar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “dissociar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.