diaconat

• IPA^(key): (Central) [di.ə.kuˈnat]
• IPA^(key): (Balearic) [di.ə.koˈnat]
• IPA^(key): (Valencian) [di.a.koˈnat]

diaconat m (plural diaconats)

1. deaconry

• diaca

• “diaconat” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “diaconat”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “diaconat” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “diaconat” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

diaconat m (plural diaconats)

1. deaconry

• “diaconat”, in Trésor de la langue française informatisé [Digitized Treasury of the French Language], 2012.

Borrowed from French diaconat. By surface analysis, diacon +‎ -at.

diaconat n (uncountable)

1. diaconate